Feminini generis

Com vostès poden veure sóc un individu jueu feminini generis, nascuda i educada a Alemanya com tampoc és difícil d’endevinar… Hannah Arendt

La relació entre Hannah Arendt i el moviment feminista és i ha estat complexa si no conflictiva. El fet que, tot i ser plenament conscient dels problemes de l’emancipació femenina com il·lustra, per exemple, la seva ressenya del llibre d’Alice Rühle-Gerstel, mai s’acostés al moviment feminista es deu, entre d’altres coses, a una certa sintonia amb algunes dones «emancipades» de la seva generació que, exaltades per la pròpia llibertat, no veieren la necessitat d’un moviment col·lectiu d’alliberament. Ara bé, la raó principal de la seva distància del moviment feminista la trobem en el fet que entén el feminisme com a moviment no polític, abstracte, centrat en qüestions específiques de la «dona» però, malgrat això, són nombroses les ocasions en què Arendt es va negar a acceptar ser catalogada com a «dona excepcional»; sabia molt bé que qui accepta ser una excepció, accepta alhora la regla de la qual en seria l’excepció.

Al nostre parer i després de les importants relectures que van fer de la seva obra reconegudes teòriques, com ara Mary G. Dietz, Seyla Benhabib, Françoise Collin, Nancy Fraser o Adriana Cavarero, potser la qüestió de les relacions entre Arendt i els feminismes cal plantejar-la en els termes següents: com s’ha vist modificada la teoria feminista per la lectura de l’obra arendtiana des de la dècada de 1980?

Es podria considerar que aquest període d’exhortació a la relectura és indeslligable del fet que en la teoria política arendtiana l’acció i la condició que li correspon, la pluralitat, es troben més enllà del gènere. La recuperació de l’acció, en tant que diferent i superior a la labor i a la fabricació, obre un espai per a una concepció de la llibertat vinculada a la paraula i al discurs com a vies per a la revelació de la subjectivitat d’«algú» i no d’«alguna cosa». L’acció com a inici, com a llibertat mostra que els éssers humans tenim l’estrany poder d’interrompre els processos naturals, socials i històrics, tenim la capacitat de fer aparèixer l’inèdit. A partir d’aquí, i com ha subratllat Linda Zerilli, el feminisme pot teoritzar les persones com a sui generis i no com a dependents d’una identitat ja establerta o donada.

A més, Arendt ens convida a deixar de considerar la política com un simple mitjà per tal de resoldre els problemes socials o com a eina per a reivindicar en la escena pública tot allò objectiu que es diposita en la identitat dels subjectes. El que posa en joc la política és el món, entès com la possibilitat de custodiar el joc, sempre conflictiu, entre les múltiples diferències.

Així, sentir gratitud pel que ens ha estat donat i no hem fet no té res a veure amb consentir a ser un exemplar anònim de dona o jueu. Potser per això, al final de la seva vida continuava presentant-se en públic amb paraules com les següents: «Com vostès poden veure sóc un individu jueu feminini generis, nascuda i educada a Alemanya com tampoc és difícil d’endevinar…». Amb aquestes paraules semblava suggerir que no parlaria d’unes condiciones donades tot i que certament ho faria a partir d’elles. No te res d’estrany, doncs, que, quan ha tractat de rellançar un pensament de la política, el feminisme hagi girat la seva mirada cap a una concepció de la política que l’entén com a joc d’accions de resistències, com a conjunt de relacions plurals que, només en el moment en què es realitzen, defineixen el paper i la identitat temporal dels i de les agents.

La manera en què Arendt concep la comunitat política i el seu esforç per repensar la dignitat de la política, per accentuar-ne la irreductibilitat a allò econòmic i a tot el que s’explica o es pot pensar en termes de la lògica mitjans/fins ha obert un important espai de reflexió per al feminisme, atès que aquí la comunitat no es constitueix sobre la base d’una prèvia identitat compartida i estable; l’èmfasi es troba en la diferència i la distinció, en el gest de prendre iniciativa respecte del que ens ha estat donat i no hem fet.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s