Primaveres arendtianes

7 i 8 de juny de 2017:

Bo i assumint la dificultat de parlar del tema del temps en l’obra d’Arendt, la professora Margarida Amaral, professora de la Universidade Católica Portuguesa va centrar la seva anàlisi en el ja cèlebre paral·lelogram de forces amb la diagonal del present que la filòsofa alemanya dibuixa a The Life of the Mind per tal d’apuntar a la possibilitat de definir una intersecció entre la temporalitat del pensament i la de l’acció. Va subratllar que aquesta diagonal té a veure amb els conceptes fonamentals del pensament arendtià: la confrontació entre passat i futur, de fet, convergeix en l’acció que es desenvolupa en el present.

Teresa Joaquim, professora de la Universidade Aberta de Lisboa va reflexionar sobre el concepte de natalitat en Arendt a partir de les reflexions que en va fer Françoise Collin. Insistint en la idea d’inici i inèdit de la natalitat que està a la base d’allò polític, Teresa Joaquim contraposa aquesta visió de la maternitat com a generació d’allò nou a la idea de maternitat com a repetició pròpia de Simone de Beauvoir. Aquesta manera de pensar la maternitat com a innovació permet interpretar la natalitat com una noció lligada a les qüestions de la generació, la transmissió i la responsabilitat.

En el taller de lectura dedicat al text de 1953 «Comprensió i política: Les dificultats de la comprensió», Lorena Franco, membre del GAPP, ens va presentar una interpretació del text que enfoca els llocs de la metamorfosi del concepte del perdó en el pensament d’Arendt i subratlla la noció alternativa de reconciliació, especialment important pel que fa a l’actual situació de Colòmbia. A partir d’aquí va començar un estimulant debat que va evidenciar una vegada més la vigència de les reflexions d’Arendt per orientar-nos en el món que avui ens toca viure.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

27 d’octubre de 2016:

A partir de l’expressió arendtiana “crímenes que no se pueden punir ni perdonar”, usada moltes vegades a mode de lema o clixé, la professora Claudia Hilb ens va parlar d’una forma de mal que se situa més enllà dels motius que ens resulten comprensibles. De crims incommensurables, que al no estar lligats a cap motiu comprensible, tradicional, es fan difícils de jutjar, castigar o perdonar. Posant en evidència la desmesura entre els crims que es pretenen jutjar i les eines disponibles, i reflexionant també sobre les possibilitats de perdonar el mal quan aquest es presenta com absència de conciència.

Matías Sirczuk, profesor de la Univesidad Pompeu Fabra i investigador de la Universidad de Buenos Aires-Conicet,  ens va parlar sobre com Arendt se serveix de l’obra de Montesquieu per interrogar-se sobre la tradició política occidental, per pensar el poder i els cossos polítics. La reconceptualització arendtiana de la política i el poder deuria molt, segons Sirczuk, a la via oberta per Montesquieu amb la seva particular concepció sobre la naturalesa del poder, la llei o la llibertat.

La professora Anabella Di Pego ens va parlar sobre el tractament arendtià del mal en el marc del seu diagnòstic sobre la modernitat, es a dir, tenint en compte l’ascens de lo social i la configuració de l’home massa. A partir de diferents figures del mal, com les figures literàries que presenta Bertolt Brecht, o casos com els d’Eichmann o el Dr. Lucas. Posant especial èmfasi en la facultat de judici, com una activitat política que, segons ens proposa l’autora, possibilitaria el desplegament del pensament, vinculant en certa manera la vita activa i contemplativa.
img_20161027_161434img_20161027_190059

6 i 7 de juny de 2016

La sisena edició de les Primaveres Arendtianes es va obrir amb una conferència de la professora Fina Birulés que ens va parlar de la relació de Hannah Arendt amb la literatura. Fent referència al Von der Menschlichkeit in finsteren Zeiten. Gedanken zu Lessing, ens recorda que per Arendt, la lieratura representa la possibilitat de trobar aquells fragments que permeten enfrontar-nos amb els moments foscos en els quals ja no hi ha cap suport per part de la tradició. En aquest sentit, la narració fa possible soportar el dolor i la seqüència dels esdeveniments, mentre que la imaginació dóna sentit a l’experiència. Mitjancant la imaginació  es poden veure les coses en el seu autèntic aspecte, amb una distància que consenteix jutjar el món des d’una altra perspectiva. Seguint aquesta línia, la conferència d’Anita Lanfranconi ens va presentar uns exemples de com Arendt es refereix a la literatura. Anita Lanfranconi ens va parlar del paper de Billy Budd de Melville i del Gran Inquisidor de Dostoievski a On Revolution. En aquest cas, recórrer  a la literatura permet a Arendt reflexionar sobre l’efecte de la introducció de l’absolut en l’esfera política i, al mateix temps, ampliar els límits de la imaginació històrica. Art i literatura van estar presents també amb la ponència de la professora Neus Campillo, que ens va va parlar de la interrelació de l’art i la política, i de la facultat de judici implicada, per una comprensió de la cultura com a crítica. Fent referència a «The Crisis in the Culture: its Political and Social Meaning»,  va subscriure les crítiques de veure la cultura com un espai i una forma de consum i va assenyalar que la cultura podia ser pensada com una interrelació entre l’art i la política.

La professora Elena Tavani va parlar de la qüestió de la biopolítica en Arendt, explorant conceptes com el de vida activa. Va subratllar que Arendt ens invita a pensar en el biologisme com a última frontera de l’humanisme.

El professor Ángel Prior ens va presentar la seva investigació sobre la relació de Arendt amb Max Weber, centrada en la conflictiviat de les esferes, moralitat i política. Va subratllar l’existència de dues fases de la relació entre Arendt i Weber: una centrada en la  referència al tipus ideal weberià i el seu possible ús per part d’Arendt, quan ella en recupera la definició de pariah, i l’altra centrada en la irracionalitat ètica del món pensada per Weber, que podria tenir a veure amb la anàlisi del totalitarisme d’Arendt.

Stefania Fantauzzi ens va parlar dels inicis del pensament d’Arendt, fent referència als articles publicats als anys’40 a la revista Aufbau. Va recordar la reivindicació per part de Arendt d’un excercit jueu per combatre contra el nazisme i va subratllar com això té a veure amb la necessitat de buscar una identitat política per part del poble jueu i de enfrontar-se amb la qüestió jueva al final de la guerra.

À. Lorena Fuster ens va parlar del tema de l’educació en Arendt, assenyalant que per ella educar significa estar a l’alçada de món en el qual vivim, i en aquest sentit té a veure amb la responsabilitat cap al món mateix. L’objectiu de l’educació és justament aquell de transmetre l’estimació cap al món, promovent l’abit del pensament. Mitjançant el pensament, de fet, els alumnes poden aprendre que el món comú es pot veure de moltes maneres i segons vàries perspectives. La qüestió de l’educació va ser present també en el taller de lectura, on es va llegir l’article The Crisis of Education (1958). Edgar Straehle va introduir el text, Helga Jorba i Lorena Franco van moderar la discussió, donant un exemple de com funcionen els tallers de lectura del GAPP.

 

 

primaveres arendtianes 2016-1 (2)

VI Cicle Internacional de Conferències Primaveres arendtianes

 

 

 

2 de juny de 2015

Mayte Muñoz a les Primaveres Arendtianes

La professora Mayte Muñoz, de la Universidad Nacional Autónoma de México, ens ha parlat del judici, fent referència a la Critica del Judici de Kant i subratllant la seva importància per pensar la política. La seva proposta s’articula entorn al pensament d’Hannah Arendt i del que s’anomena el “tercer Wittgenstein”. Les reflexions d’aquests autors, segons Muñoz, indiquen una nova manera de construir la validesa del judici polític i permeten l’elaboració d’un model adequat per apropar-nos a l’acció en el espai públic i repensar les regles de la política. La seva anàlisi consisteix en primer lloc en una reconstrucció de la lectura arendtiana de la Critica del Judici  de Kant, amb una especial atenció a la noció de validesa exemplar. En segon lloc, es recupera la interpretació de Wittgenstein de la concordança en els judicis amb l’objectiu d’evidenciar el caràcter normatiu dels judicis propis del discurs polític. És justament aquest caràcter normatiu i d’avaluació el que permet de fer una descripció de les comunitats polítiques com a espais que uneixen els individus i, al mateix temps, els ajuden a veure les coses des de punts de vista diferents.

Els punts principals de la conferència de la professora Muñoz es poden veure en el power point que ens va facilitar gentilment, clicant aquí:

El juicio político

Mayte Muñoz 3Mayte Muñoz 4

7 de maig de 2015

Peter Wagner a les Primaveres arendtianes

Peter Wagner, professor en Ciències Socials a la Universitat de Barcelona i director del grup de recerca europeu TRAMOD, ens ha parlat de la possibilitat  del totalitarisme en les democràcies occidentals, fent referència a The Origins of Totalitarianism de Hannah Arendt.

La seva conferència té com a punt de partida una nota que es troba en el capítol sobre l’emancipació burgesa de l’edició americana de The Origins of Totalitarianism. Aquesta nota, que es troba en el context d’una anàlisi del Leviathan de Hobbes, fa referència a la coincidència entre interès privat i públic  tant en l’estat pensat per Hobbes mateix com a en l’estat totalitari.

Justament gràcies a aquesta nota (que segons el què explica el professor Wagner no és només una nota), acompanyada per les altres reflexions d’Arendt a The Origins of Totalitarianism i les aportacions de Lefort, es pot intentar veure que els perills als quals estan exposades actualment les democràcies occidentals semblen no tenir a veure amb una forma de totalitarisme col·lectivista i existencial, com el nazisme i l’estalinisme, sinó amb un totalitarisme basat sobre la preeminència dels interessos particulars, que buida de sentit la política.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

17 d’abril de 2015

Bruno Clément a les Primaveres arendtianes

La conferència del professor Bruno Clément (Universitat París 8- Saint Denis) consistia en una aproximació a la filosofia de Hannah Arendt i també de Martin Heidegger partint de la correspondència mútua que van mantenir al llarg de la seva vida així com tenint en compte les referències literàries que compartien o s’enviaven. Això servia així mateix per tal d’aprofundir en la problemàtica de com llegir el textos filosòfics, en l’estatut filosòfic de les cartes personals o també en reflexionar al voltant de las suposades barreres entre allò públic i privat pel que fa referència a aquest tipus de documents. En aquest sentit, l’objectiu consistia en mostrar, fent esment per exemple a alguns fragments de Ser y tiempo i rastrejant la seva connexió amb alguns passatges de la correspondència Arendt-Heidegger, com la lectura d’alguns textos filosòfics pot ser enriquida a partir d’explorar aquesta vessant força menystinguda i en molts casos considerada directament com no filosòfica. Per això, el professor Clément ha insistit en què els filòsofs i les filòsofes no són persones que es puguin abstraure completament de les circumstàncies vitals i que els seus escrits poden contenir empremtes que enllacen amb les seves existències i que, per tant, també cal reivindicar la importància d’aquesta dimensió a l’hora d’abordar la filosofia de qualsevol pensador o pensadora.

25 de març de 2015

Presentació del llibre Más allá de la filosofía i conferència de Marie Louise Knott a les Primaveres arendtianes

La conferència de la professora Marie Louise Knott va  se precedida per la presentació del llibre Más allá de la filosofía, editat per Fina Birulés i À. Lorena Fuster.  Es tracta d’un recull de textos, la majoria dels quals inèdits en castellà, escrits per Hannah Arendt al llarg de la seva vida, de  diferents tipologies: apunts, notes, articles, ressenyes, obituaris… Podem veure un autèntic exercici de pensament i la determinació de viure el propi temps, segons la personal manera de reflexionar sobre l’experiència i a partir de l’experiència tan pròpia d’Arendt.

Tot seguit, mitjançant la traducció d’Edgar Straehle, Marie Louise Knott ens va proposar una interessant reflexió a partir d’una doble pàgina d’un quadern de notes escrit per Arendt entre el 1942 i el 1950 i custodiat a la Library of Congress de Washington. Knott va presentar un original anàlisi sobre el què es pot extreure d’aquesta doble pàgina i del context del quadern  pel que fa als dilemes intel·lectuals de la filòsofa alemanya. Subratllant el fet que les primeres 20 pàgines del quadern es van escriure durant 7 anys (amb una mitjana de 2,5 notes cada any), mentre les altres es van escriure només en 3 mesos, Knott recorda com  aquest silenci representa un testimoni de la lluita arendtiana amb la paraula, amb allò que no es pot expressar. Al mateix temps, aquest silenci de les paraules escrites, es poden interpretar com una disponibilitat cap al món, cap als altres i cap a l’experiència.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2 de febrer de 2015
Claudia Hilb a les Primaveres arendtianes

La professora Claudia Hilb, de la Universidad de Buenos Aires, ens ha parlat de la reflexió de Hannah Arendt sobre el judici d’Eichmann i de la seva aplicació en la questió dels judicis dels criminals argentins.

El judici d’Eichmann planteja l’existència d’un nou tipus de crim i de criminal que obliga a repensar el concepte de culpa i de responsabilitat. Claudia Hilb subratlla que la condemna d’Eichmann es funda sobre una idea arcaica del càstig, que requereix una revisió de les certeses polítiques, morals i jurídiques a les quals estem acostumats.

En el cas d’Argentina, el punt de partida és, en una primera fase que va del 1983 al 2003, la mateixa sensació que es va provocar en el cas Eichmann, és a dir, el fet que s’haguéssin comès uns crims sense precedents. Seguint la reflexió arendtiana, es podria dir que apareix l’exigència de castigar uns crims, però al mateix temps es planteja el problema d’establir unes lleis excepcionals i retroactives. En un segon moment, a partir del 2003, s’accepta l’exepcionalitat dels crims i es justifica la necessitat de la seva punició i de la implantació de nous instruments jurídics per a fer-ho. Això, segons Hilb, implica posar a la llum els problemes jurídics i morals que hi ha al darrere de l’entusiasme polític que demana una lluita en contra de la impunitat. En aquesta tensió entre política i justicia es trova la capacitat de distinguir entre allò que és just i el que no ho és.

Claudia Hilb 2

 Claudia Hilb 3

15 de setembre de 2014
Adriano Correia a les Primaveres arendtianes

El professor Adriano Correia, de la Universidade Federal de Goiás, Brasil, ens ha parlat del concepte d’animal laborans en el pensament arendtià. En el marc d’una reflexió que s’ocupa de la relació entre economia i política en la modernitat, Adriano Correia analitza la posició d’Arendt pel que fa al triomf de l’animal laborans i les seves implicacions respecte de les relacions entre públic i privat i a la definició del social. Aquesta anàlisi evidencia la pèrdua del món implícita en la condició de l’animal laborans: aquest, de fet, no està interessat en el món i en la seva construcció, sinó en el consum que va més enllà de la simple supervivència, ja que té com a objectiu la satisfacció dels desitjos i la recerca de la felicitat. És clar que la posició d’Arendt respecte a la condició humana i al paper de l’animal laborans s’ha d’interpretar tenint en compte la seva crítica a Marx; Correia, de fet,  està convençut que l’originalitat del seu pensament té a veure al mateix temps amb el joc de distàncies i proximitats amb el filòsof alemany.

correia2

correia3

26 de març de 2014
Jacob Dlamini a les Primaveres arendtianes

El professor Jacob Dlamini, membre del Grup de Recerca Europeu TRAMOD. Trajectories of Modernity de la Universitat de Barcelona ha impartit la conferència  “Arendt on South Africa: Insights and Limitations”.

Si voleu llegir algunes de les seves reflexions sobre el pensament d’Arendt, descarregueu aquest document Word: bluntarendt-article jacob dlamini

Dlamini 2

 25 d’abril de 2014
Sonia Arribas a les Primaveres arendtianes

La professora Sonia Arribas, de la Universitat Pompeu Fabra, ens ha parlat sobre Hannah Arendt i Marx. Mitjançant l’anàlisi de la complexa relació entre aquests dos pensadors, Sonia Arribas ha examinat la vigència del pensament arendtià pel que fa a les problemàtiques contemporànies. Focalitzant la seva atenció en The Origins of Totalitarianism, busca les “posicions productives” del pensament arendtià i les identifica sobretot en la seva anàlisi de l’imperialisme. Aquesta anàlisi resulta encara vigent respecte a les formes del nou imperialisme dels nostres dies i del problema de la immigració irregular. Les diferents tensions presents en el pensament d’Arendt han estimulat la reflexió de Sonia Arribas a propòsit de les relacions de la pensadora alemanya no només amb Marx, sinó també amb altres pensadors, com per exemple Walter Benjamin.

Sonia Arribas 2

Sonia Arribas 3

8 d’abril de 2014
Christine Harckensee-Roth a les Primaveres arendtianes

Christine Harckensee-Roth del Hannah Arendt-Zentrum de la Carl von Ossietsky Universität de Oldenburg, ens ha explicat l’origen, els propòsits, les tasques i el funcionament d’aquest centre de referència a Europa i ens ha parlat de les oportunitats que ofereix als investigadors, que poden consultar els arxius d’Arendt i desenvolupar les seves recerques en contacte directe amb aquestes fonts, moltes d’elles encara inèdites.

Chris 1   

4 d’abril de 2014
Antonio Campillo a les Primaveres arendtianes

El professor Antonio Campillo, de la Universidad de Murcia, ens ha parlat del concepte d’amor en Hannah Arendt. Al contrari dels que pensen que el tema de l’amor concerneix les obres de joventut d’Arendt o al seu àmbit privat, Antonio Campillo creu que l’amor és precisament el fil que permet reflexionar sobre el lligam entre allò que es viu i allò que es pensa, present en les reflexions de l’autora alemanya. L’amor es pot considerar com una mena de modalitat “secreta” que uneix la seva passió vital i l’originalitat del seu pensament.
Mitjançant una anàlisi de les diferents posicions d’Arendt sobre l’amor pel que fa a les seves relacions personals i a les seves obres, el professor Campillo evidencia com l’amor, pensat com a amor mundi, constitueix una ontologia afirmativa que pot ser la clau de volta del pensament arendtià.

Per més informació:
https://webs.um.es/campillo/miwiki/doku.php?id=abril_2014

Campillo 1

Campillo 3

El Cicle Internacional de Conferències “Primaveres arendtianes” neix com a iniciativa en el si del grup de lectura i discussió de l’obra d’Arendt a l’any 2011. Des del principi es proposa com a objectiu fonamental: promoure la discussió crítica i la difusió del pensament de Hannah Arendt a través de la programació de conferències a càrrec dels més destacats i de les més destacades investigadores a nivell internacional, tot intentant potenciar temes més desatesos del seu pensament. Entre els nostres convidats: Idith Zertal (Institute of Jewish Studies de la University of Basel), Martine Leibovici, Étienne Tassin (ambdós del Centre de Sociologie des Pratiques et des Représentations Politiques de la Université Paris VII-Denis Diderot), María José Guerra (Área de Filosofía Moral, Ética y Política de la Universidad de la Laguna), Tracy B. Strong (Distinghuished Professor al Department of Political Science de la University of California San Diego), Svjetlana Nedimovic (Directora de Puls demokratije de Sarajevo, BiH i investigadora TRAMOD, Universitat de Barcelona), José Sérgio Fonseca de Carvalho (Departament de Filosofía de l’Educació, Universidade de São Paulo, Brasil), Andreas Kalyvas (Department of Political Science de la New School for Social Research), Wolfgang Heuer (Otto-Suhr-Institut für politische Wissenschaft der Freien Universität Berlin i director de Hannah-Arendt-Newsletter) i Cristina Sánchez (Departamento de Filosofía del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid).

Alhora que actuar com a pont entre els estudiosos que desenvolupen el seu treball majoritàriament en llengües romàniques i els estudiosos del món anglosaxó, aquesta iniciativa ha permès d’enfortir els vincles i les relacions entre els investigadors/es i també afavoreix les relacions acadèmiques entre el Seminari i els centres d’estudi internacionals on es desenvolupa habitualment l’activitat docent i investigadora d’aquests especialistes.

El comitè científic compta amb la presència d’acadèmics de prestigi internacional, especialistes en l’obra de Hannah Arendt. Està format per: Fina Birulés (Universitat de Barcelona), Neus Campillo Iborra (Universitat de València), Enzo Traverso (Université de Picardia i École des Hautes Études en Sciences Sociales), Adriana Cavarero (Università degli Studi di Verona), Christine Harckensee-Roth (Hannah Arendt-Zentrum) i Étienne Tassin (Université Paris VII-Denis Diderot).

Programa:

I Cicle

  • Idith Zertal (Institute of Jewish Studies de la University of Basel): “Eichmann in Jerusalem and the Question of Evil” (17/03/2011).

  • Martine Leibovici (Centre de Sociologie des Pratiques et des Représentations Politiques de la Université Paris VII-Denis Diderot): “L’acosmisme de la fusion. Un analysis arendtienne de quelques affects politiques” (26/04/2011).

  • Étienne Tassin (Centre de Sociologie des Pratiques et des Représentations Politiques de la Université Paris VII-Denis Diderot): “La manifestation politique: par-delà réussite et echec” (03/05/2011).

  • María José Guerra (Área de Filosofía Moral, Ética y Política de la Universidad de la Laguna): “Arendt y los feminismos: recepción y debate actual” (26/05/2011).

II Cicle

  • Tracy B. Strong (Distinghuished Professor al Department of Political Science de la University of California San Diego): “A lecture on Hannah Arendt” (27/02/2012).

  • Svjetlana Nedimovic (Directora de Puls demokratije de Sarajevo, BiH i investigadora TRAMOD, Universitat de Barcelona): “Story-telling and the Sense of the (Un)common” (30/03/2012).

  • José Sérgio Fonseca de Carvalho (Departament de Filosofía de l’Educació, Universidade de São Paulo, Brasil): “Política e educação em Arendt: distinções, relações e tensões” (11/05/2012). 

  • Andreas Kalyvas (Department of Political Science de la New School for Social Research): “The Stateless Citizen: Some Reflections on Arendt’s Political Theory” (03/12/2012).

III Cicle

  • Wolfgang Heuer (Freie Universität Berlin, Responsable de Hannah Arendt Newsletter de Berlin): “Mal y Modernidad” (24/05/2013).

  • Cristina Sánchez (Departamento de Filosofía del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid): “Males banales y males radicales: tensiones y continuidades” (24/05/2013).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s